La “indisoluble unidad” i la trampa mortal del referèndum

—Senyor Mariano, senyor Pedro, a veure, repeteixin, que no és tan difícil: “Ca-ta-lu-nya és u-na na-ci-ó”.

Catalu… No puedo. Ya tengo bastante con  decir Puikdemonc!

Ca-ta-lu-ña es u-na, u-na…,  na…. cio .. o… nalidad!  Dad! Lo dice la Constitución.

            —La Constitución habla de la “indisoluble unidad de la Nación espanyola”. Fue el trágala que impusimos a vascos y catalanes. Si Cataluña, una fuera nación podríamos hablar de igual a igual…

            —No des ideas. “La soberanía nacional reside en el pueblo espanyol”, uno, dos.

            —Pues si lo crees, ya me explicarás cómo pactas con los independentistas.

            —¡Tiene narices que os llaméis constitcuionalistas cuando no querías la Constitución! Por tu culpa nos vemos así. Has hecho más independentistas que nadie.

            —Anda, ya. En Suresnes los sociatas admitíais la autodeterminación.

            —Però, ¿volen o no volen tenir govern? Hauran de fer la puta i la Ramoneta —adduïa el senyor Miquel—. A veure, repeteixin: “Ca-ta-lu-nya…” En Pere Navarro ho deia sovint!

—Cataluña es… es…. una,  una.., naci…. Quizás en el sentido cultural.

            —No  colará. Quieren ser sujeto soberano  jurídica y políticamente.

— Menystenen el 48% de catalans? Apa, esforcin-se! Repeteixin: “Ca-ta-lu-nya…”

Cata… No insista, Iceta. Me ampara el candado constitucional.

            —Queremos una España única y sin privilegios.

            —A parte del cupo vasco, claro.

            —Y Navarra…

            —I las prerogativas del Cabildo canario…

            —Y las excepciones insulares.

            No hi havia maneres. Prou els recordava que l’article 2 va ser una imposició o  que el senyor Iñigo Cavero, quan es discutia la Constitució, parlava d’Espanya com a “nació de nacions”… Prou els explicava que això de la unidad és una falòrnia!  Exemples? La justícia emana del poble… (art 117) i, això no obstant, el TC va dictar sentència contra el que el poble havia referendat. L’Es-tat ha de vetllar per un equilibri adequat i just entre les diverses parts del territori (138.1) i no es poden comparar la despesa cultural de Madrid i Barcelona en els darrers pressupostos. Les diferències entre els estatuts de les diverses comunitats autònomes no podran implicar en cap cas privilegis econòmics o socials (138.2), però les farmàcies de les altres autonomies cobren a temps i als funcionaris no se’ls treu la paga extra de Nadal com a Catalunya.  Les zones insulars tenen prebendes i no parlem del privilegiat concert basc. Ens volen fer empassar el mantra la unitat i Espanya és plena de diferències.

El senyor Iceta anava a les arrels  però no hi havia maneres.«La Constitución sólo se puede reformar a partir del artículo 168 del título X.»  «¡Otro trágala!» «No lo afirmes en voz alta!»

L’article en qüestió fa així, en els seus tres apartats: 1) Si es proposava la revisió total de la Constitució o una de parcial que afectés el títol preliminar (que és on hi ha l’art. 1 de la sobirania i l’art. 2 de la “indisoluble unitat de la nació espanyola”,  a més de la garantía d’“integritat” per les Forces Armades de l’art. 8), el capítol segon, secció 1a del títol I (Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques,  art., 15-29) o el títol II (Dels drets i deures dels ciutadans, art. 30-38), es procedirà a l’aprovació del principi per majoria dels dos terços de cada cambra, i a la dissolució immediata de les Corts. 2) Les cambres elegides hauran de ratificar la decisió i procedir a l’estudi del nou text constitucional, que haurà de ser aprovat per majoria dels dos terços de les dues cambres. 3) Aprovada la reforma per les Corts Generals, se sotmetrà a refe­rèndum per a la seva ratificació.

És a dir, segons 1) calen 2/3 de diputats i 2/3 de senadors  per reformar la Constitució (i el PP domina en Senat amb majoria!). I suposant el prodigi de l’acord, això suposaria la dis-solució de les Corts i noves eleccions. I ara, segons 2), caldrien nous miracles. El segon seria que les eleccions les guanyés una majoria de reformistes constitucionals. Tercer miracle: que les noves cambres (Parlament i Senat) acordessin un nou text constitucional de factura centrífuga,  federal o confederal, on les comunitats nacionals que ho desitgessin es poguessin dotar amb claredat de veritable sobirania jurídica i política en comptes d’un text com l’actual que permet una lectura retrògrada i centrípetament unificadora. Quart i  cinquè miracles, que s’aprovés el nou text per la majoria dels dos terços les dues cambres, una i altra.  Miracle suprem. Si arribéssim aquí,  el referèndum obligat per 3) seria cosa de bufar i fer ampolles. Però,  això és una entelèquia. Per això, el senyor Sánchez, si no vol anar-se’n cap a caseta, malgrat pactar almenys l’abstenció amb ERC i DiL (amb promesa d’un referèndum estrafet o diluït), no podrà reformar la Constitució de cap de les maneres —el mantra socialista—, si el PP no s’hi posa bé. I creuen que s’hi posarà bé? Les noves eleccions estan a tocar.

            Des de Catalunya s’han posat moltes esperances en el partit d’Iglesias i les confluències de “Podemos”. Quan Herrejón sostenia la necessitat del referèndum perquè els catalans el perdem,  ¿era una jugada per ablanir els contraris o sabia el que es deia?

Un  home lúcid com Lluís M. Xirinacs, el 21-XII-1999, pocs dies abans de plantar-se a la Plaça de Sant Jaume demanant Assemblea dels Països Catalans va escriure: «L’auto-determinació s’associa amb un referèndum. I fer un referèndum a l’inici del procés, quan encara mana l’amo al territori, és una autèntica trampa mortal. […] El partit Abako, liderat per Patrici Lumumba, no tolerà a les autoritats belgues que ocupaven el Congo (Leopoldville) la convocatòria de cap referèndum. ¿Qui eren ells per convocar-lo?»

Un cop plantat va explicar les raons de la seva oposició a un referèndum en un escrit datat el 31-III-2000 La fal·làcia amagada en el referèndum d’autodeterminació, publicat al “Diari de Girona” el 20-VI-2000 sota el títol Referèndum d’autodeterminació. Malgrat referir-se a un referèndum de tots els Països Catalans, deia així: «Si el referèndum el convoca Espanya, la convocatòria es heterodeterminada i heterodeterminant, com també els termes de la pregunta, l´àmbit preguntat, les condicions tècniques de la consulta, el moment, les condicions comunicacionals i mediàtiques, de seguretat, de presència de coaccions, militars, econòmiques, culturals, religioses, etc. No és pas petit el pes de l´alteritat (“hetero-”) del procés. Encara hi ha més. Si a l’hora d’avaluar resultats es tracta en igualtat els que voten independència, els que no voten o voten en blanc i els que voten Espanya, també s´incorre en fal·làcia puix es barregen autodeterminació, no determinació i heterodeterminació. […] Ésser madur, emancipat o independent no és cosa de consulta, votació o referèndum sinó viceversa. Gandhi a l´Índia no tolerà cap referèndum d´autodeterminació convocat per Anglaterra, l´imperialisme allí present. Tampoc Patrici Lumumba el tolerà als belgues dominadors del Congo (Zaire). […]

»Als PPCC s´autodeterminen només aquells habitants que els volen com a nació lliure i responsable, doncs independent. Aquells habitants que se’n desentenen culpablement, inno-centment, enganyats, atrafegats per necessitats de la vida immediata, etc., no es determinen. Compten només a efectes de drets humans no nacionals. Els que voten Espanya, per les raons que siguin, tampoc no compten perquè s´heterodeterminen. Volen antidemocràticament que Espanya domini els PPCC. Volen PPCC amb la condició prèvia de la existència d´Espanya quan això ho hauríem d’autodeterminar des de la independència dels PPCC. Volen els PPCC des d´Espanya. Heterodeterminació dels PPCC. Infantilisme, provincianisme. Qui no hi és no es pot autodeterminar. La determinació “de baixada” és dependència. En aquest cas, nacionalisme espanyolista.» Mots profètics d’avís a incauts.  Que hi reflexionin els polítics!

Diari de Girona, 29 de febrer del 2016

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s