El pes de Catalunya a Madrid

Classe de repàs, abans de cap pacte. 18-VI-06: Referèndum del nou Estatut de Catalunya. Participació d’un 49,4%, amb un 73,9% de vots afirmatius, malgrat  ERC es posicionà en contra, perquè tenia un sostre massa baix, i PP i C’s, també, per raons contràries.  Recorregut per set instàncies diferents: el PP, cinc CCAA (Murcia, Rioja, Aragó, Comunitat Valenciana i Balears) i… pel defensor del Poble!)El PP feia propaganda per tot Espanya en contra.) El 28-VI-10 es fa pública la sentència del Tribunal Constitucional (amb membres amb el mandat caducat) retallant l’Estatut de Catalunya referendat pel poble. És la primera vegada a Europa que un Tribunal de Justícia, que emana del poble, es posiciona contra un poble que ha votat. El 10-VIII-10, magna manifestació a Catalunya contra aquesta sentència. Bona part de catalans veuen en la sentència el trencament del pacte constitucional de 1978. Per això la Conferència Nacional per l’Estat Propi del 30-IV-11, embrió de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), constituïda el 10-III-12, i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), del 14-XII-11). Abans, el 13-IX-09,a la vila d’Arenys de Munt comen-çà una consulta sobre la independència de Catalunya que es va estendre  com una taca d’oli per  centenars de municipis fins aconseguir més de 900.000 vots favorables a la secessió. (A la resta d’Espanya s’ho prenien en broma, però, per si de cas, atesa la victòria convergent de 28-XI-10 —CiU, 62 diputats, amb la qual cosa Mas substituí Montilla; PSC-PSOE, 28; PP, 18; ERC, 10; IVC-EUA, 10; SI, 4; C’s,3— els socialistes van recórrer el 15-II-2011 la Llei de consultes populars per via de referèndum del 17-VIII-10, tancant així un possible camí de referèndum a Catalunya).

Més repàs. 27-IX-11: Pacte a esquenes de la ciutadania entre PP i PSOE per canviar l’article 135.2 de  la Constitució i posar el deute amb Europa per davant de les necessitats dels ciutadans, tot i la gran manifestació catalana de l’11-IX anterior. Pitjor. El gener del 2012 Mas, abans d’entrevistar-se amb Rajoy,  es reuneix a l’Ateneu Barcelonès amb els presidents de Foment, l’Institut Agrícola de Sant Isidre, la Societat Econòmica d’Amics del País,  UGT i CCOO, que li fan costat  repetint la jugada de 1899, en què els presidents de les cinc entitats econòmiques catalanes més significatives s’uniren per demanar a la reina M. Cristina que posés fi a la discriminació fiscal  de Catalunya. Quan l’1-II-12 Mas s’entrevista amb Rajoy, aquest no s’assabenta de res i li diu: “Vivo en el lío”. 11-IX-11: Un milió i mig de catalans als carrers de Barcelona es manifesten a favor de la construcció d’un Estat  propi en el marc de la UE amb el crit d’“Independència!” i sota el lema: “Catalunya, nou Estat d’Europa”. L’endemà, el president Artur Mas, en un discurs a la Generalitat, s’alça com a líder de les demandes ciutadanes. L’endemà-passat, en un esmorzar al Fórum Nueva Economia de Madrid, Artur Mas demana estructures d’Estat per a Catalunya. El 20-IX-11 du al president Rajoy el mandat del Parlament català de demanar-li un pacte fiscal per a Catalunya semblant al concert basc. Rep un cop de porta.

Seguim? 23-I-13: Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya, on el Parlament de Catalunya declara que “El poble de Catalunya té caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà” i insta el govern a pactar amb l’Estat una consulta per decidir el seu futur. El 13-III, als vots obtinguts per la Declaració al  gener s’hi sumen els diputats del PSC-PSOE, que el febrer han trencat la disciplina de vot al Congrés en aquest sentit. Malgrat hi hagi la majoria de  104 diputats sobre 135,  el TC el 7-V gosarà suspendre la Declaració. Més, encara: 11-IX: Via Catalana. Els catalans omplim 400 km donant-nos les mans al crit d’ “Inde-pendència!”. Cap interès per parlar-ne ni de la Moncloa ni de la Zarzuela. Pitjor: neguen la via de l’article 92 de la Constitució que, segons alguns constitucionalistes permetria un referèndum “convocat pel rei a proposició del president del Govern, autoritzada prèviament pel Congrés dels Diputats”.  8-IV-13: El Congrés de Diputats rebutjà la petició que li han anat a fer tres diputats catalans —Turull (CDC), Rovira (ERC) i Herrera (ICV)— a fi que la Generalitat de Catalunya  pogués rebre les competències per poder celebrar un referèndum d’autodeterminiació d’acord amb l’art. 150.2 de la Constitució, segons el qual “l’Estat podrà transferir o delegar a les comunitats autònomes […] facultats corresponents a una matèria de titularitat estatal”. Ja només quedava un camí: la Llei de consultes no referendàries, aprovada el 19-IX-14, recorreguda al TC, juntament amb el Decret d’una consulta del 9-XI-14, que malgrat tot, es va dur a terme com un Procés de participació (1.897.274 vots a favor de Catalunya com a Estat independent i 257.503 a favor d’esdevenir un Estat). En les eleccions (volgudes com a referendàries del 26-IX-15), amb una participació del 74,95, Juns pel sí (62 diputats) i CUP (10) sumaren un 47,8% de vots sobiranistes enfront dels 39,1% de la suma de C’s, PSC-PSOE i PP, sense que ningú sàpiga on sumar el 2,51% de la UDC (que es quedà fora del Parlament) i el 8,94% de Catalunya sí que es pot, cosa que molts encara han d‘aprendre a llegir.

Valguin aquestes dades en el moment en què estem. A Madrid els pesa al damunt com una piconadora el pes de Catalunya amb tots els precedents anteriors. Si  Rajoy pogués recular com en una moviola s’adonaria d’errors colossals. Hauria pogut guanyar un referèndum que ara té costa amunt. Hauria pogut pactar la reforma d’ensenyament, fer menys retallades, no romandre en l’immobilisme. Donat per fet —si Sánchez no vol anar-se’n a caseta d’aquí a poc temps—  que no hi haurà grosse koalitionen, fa un mes, aquí mateix, escrivia que Rajoy es trobava en una atzucac i es podia descartar. Només hi havia una possibilitat, si els barons socialistes deixaven en pau Podemos: fer un govern d’esquerres. I ho sostinc. (La futurible entesa PSOE-C’s insinuada per Felipe González… només pretén minar el PP.) Ara bé, sumant tot el sumable (90 escons socialistes, 69 de tots els components Podemos, 5 de comunistes, Bildu i Canàries), fan 164, un vot més que la suma de PP (123) i Ciutadans (40), 163. La cosa resultaria molt estantissa. (I hi ha el senat de part del PP! A veure si el reformem d’una vegada!) Cal comptar, aleshores, amb els nacionalistes catalans (9 d’ERC i 8 de DiL) i bascos (6 del PNB). Almenys amb la seva abstenció i aquiescència. I, de moment, han dit que no. No sé si Sánchez i els seus barons estan disposats a aprendre que Espanya és un estat plurinacional amb sobirania jurídica i política de cada nació. Això és tant com dir que l’article 2 de la Constitució, en mala hora imposat, ha de passar a millor vida. (I només de sentir-ho, després de l’estafa de la transició, els fa nàusees.)

És l’hora de Catalunya perquè Catalunya (el que suposa Catalunya) pot engegar a casa tant Rajoy com  Sánchez. Cal suposar que, amb els sobres de Bárcenas, la Gürtel i Imelsa, etc., el PSOE, si no vol perdre més votants,  no  donarà suport a Rajoy i aprofitarà l’ocasió (a no ser que surti per la tangent i es conformi com els cupaires amb un cap, en aquest cas el de Rajoy). Sánchez s’haurà d’agafar al ferro roent que li ha ofert Podemos (Iglesias és l’únic que durant tot aquest impasse ha fet política). L’alternativa de noves eleccions ni és bona per a Sánchez ni per C’s. Les enquestes donen una mica de pujada al PP i força a Podemos. Els resultats seran molt iguals. I tornaran a trobar-se en un atzucac.

És l’hora de Catalunya, repeteixo, si sabem jugar el tempo amb astúcia i convicció. Astúcia per no deixar-nos entabanar amb cants de sirena (Podemos vol el referèndum perquè el perdem!) Convicció per anar seguint el nostre camí.  Ja poden el PP i el PSOE començar a fer ofertes per seduir-nos, ja poden començar a mimar-nos com mai no han fet, si volen alguna cosa dels catalans. Tenim la clau de volta. És l’hora d’anar escoltant manyacs, mentre… preparem a desconnexió.

Diari de Girona, 15 de febrer del 2016

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s