Una dona incombustible (A Esperanza Aguirre)

A Esperanza Aguirre y Gil de Biedma

Esperanza Aguirre y Gil de Biedma (Madrid, 3-I-1952), filla de la germana del poeta Gil de Biedma i de l’advocat Aguirre Borrell, de joveneta va pertànyer al Club Liberal que promovia des de la Complutense Pedro Schwartz (es llicencià en Dret) i entrà en política de la mà d’Unión Liberal el 1983, ja granadeta: als 31 anyets. Als 24 s’havia casat amb Fernando Ramírez de Haro y Valdés (de la nissaga Ramírez de Haro, gran d’Espanya  i XVè comte de Bornos, i la senyora marquesa Beatriz  Valdés y Ozores), que heretà el 1975 el comtat de Murillo, amb grandesa d’Espanya, bescanviat  amb la seva germana gran  Beatriu per poder mantenir l’ordre successori masculí. Espe, com li diuen, és, doncs, comtessa consort i gran d’Espanya. Lluites antifranquistes? Cap ni una. Això sí, esdevingué tècnica d’Informació i Turisme de l’Estat. En plena transició democràtica la senyora tenia prou  feina amb el feix de  títols nobiliaris i el part de dos fills: Fernando (nascut el 1976, marquès de Villanueva de Duero i gran d’Espanya, casat  amb una Oriol, néta  d’Oriol y Urquijo, ministre de Justícia de Franco) i Álvaro (nat el 1980, comte de Villariezo, casat amb una filla dels comtes del Valle de Orizaba). Quan passà al PP amb tot el seu bagatge liberal, va fer una carrera meteòrica. Regidora a  Madrid (llavors creà l’explotació ramadera i empresa immobiliària SAVIAL SL), Ministra d’Educació i Ciència (1996-99), Presidenta del Senat (1999-2002) i Presidenta de la Comunitat de Madrid (novembre 2003-setembre 2012).

Però en aquest camí ha trobat pedres d’ensopec a dojo. Problemes per la banda familiar i per les seves actituds. La família? El seu germà, Santiago Aguirre, que presideix l’empresa Aguirre Newman (consultora immobiliària que comprà AFI Inmuebles S.A.), apoderat de Valdivia Inversiones, de què és administradora la mare (amb propietats a Sotogrande, San Roque, Madrid, etc.), es va trobar implicat en la crisi de l’Assemblea de Madrid i li estalviaren acudir a una comissió parlamentària. Les dues germanes, Pietat (esposa del marquès de Portugalete) i Rocío, convertiren una vella nau en la Sala Caracol, temple del flamenc. La família sencera posseeix milers d’hectàrees dedicades a farratges i cereals i a la cria de bestiar oví i vacum escampades  per Castella i Lleó (de Salamanca a Guadalajara). Les ajudes rebudes per mantenir-les han estat milionàries. Vivendes? A Madrid,  a Pozos de Hinojo, a  El Escorial….

Actituds? Castissa i bocamolla, ha estat la típica persona capaç de crear marro al seu voltant i sortir-ne indemne. Enumerarem aquí algunes monjoies d’aquestes tràngols. El 2004 s’enfrontà a Manuel Cobo, candidat de Ruiz-Gallardón per presidir el PP madrileny i guanyà per golejada. Enemistada amb Gallardón, aviat ho estaria també amb Rajoy, Blesa i Prada, bé que la necessitessin.  Els seus homes? I. Gonzàlez i  F. Granados, tots sota focus dels jutges. El setembre del 2006 es trobà amb la Plataforma “Salvemos Telemadrid”, promoguda a iniciativa del Comitè d’empresa  i el Comitè sindical  (UGT, CGT i CC.OO.) a causa de la manipulació política que sofria l’ens. Ni cas. Germán Yanke dimití com a director i presentador del telenotícies nocturn per intromissió política en el seu treball. Ella, com si res: incombustible. Era quan alguns l’empenyien a prendre el lloc a Rajoy. El juny del 2008 (any en què perdé la batalla per controlar Caja Madrid), al Congrés de València, no s’atreví a  plantar-li cara, però, atès que els seus candidats per dirigir el partit foren bandejats per don Mariano,  el 26-VI remodelà el govern madrileny i en foragità els partidaris del notari -presidnet, Alfredo Prada i Manuel Lamela. I tan panxa.

Aquell any, el novembre, sortí il·lesa de l’atemptat  a l’Hotel Oberoi (Bombai), però, ben aviat el 2009, es trobà embolicada en espionatge polític (cas sobresegut  el 2010, reobert el 2011, arxivat de nou i reobert l’any passat). Males llengües addueixen que Rajoy airejà l’afer i, aleshores, l’objectiu d’ella va ser esbombar el cas Bárcenas. Em deixaré al tinter el cas Neira i el dels seus  protegits. No recordaré cap dels seus famosos lapsus ni entrebancs.   Però no es pot passar per alt que encara l’esquitxa el cas Gürtel ni la xarxa corrupte de Francisco Correa a través d’uns altres seus col·laboradors, Alberto López Viejo i Guillermo Ortega, alcalde de Majadahonda. Cal recordar les acusacions de finançament irregular en les campanyes del 2003 i 2004 mitjançant una fundació fantasma, Fundescam? Com s’ho feia per  seguir incombustible? Els serveis mínims imposats en la vaga dels treballadors del Metro del juny del 2010 i, arreu, en la vaga general del 29-IX-2010 , van ser declarats inconstitucionals. I què? Ella seguia igual. L’1 de setembre del 2011 insultà els funcionaris docents dient que treballaven poc i cobraven molt… L’armà grossa. El 17-IX-12 anuncià la dimissió, justificant-se amb una malaltia, sense deixar (ni de broma!) la presidència del PP madrileny. A l’octubre d’aquell any es reincorporà a la plaça de funcionària en qualitat d’assessora de la Secretaria d’Estat de Turisme (un ‘xollo’). El gener del 2013 fitxà com a consellera de Seeliger y Conde,  empresa catalana de  recursos humans. El 3 d’abril del 2014 protagonitzà un incident amb els agents de mobilitat de Madrid per aparcar en el carril bus en plena Gran Via, però no li va passar res. “Poderoso caballero es don dinero.” Tant, que Rajoy  s’ha hagut d’empassar els seus desdenys i nomenar-la candidata a l’alcaldia de la capital per al 24-V. Sort que, en política, havia passat a segon pla!

Aquesta senyora quan surt a TV3 es menja la seva entrevistadora amb patates tot enfilant un rosari de mentides que no li saben respondre. Li he sentit dir que vam pactar la Constitució (quan Fraga i els seus no hi eren) o que l’Estatut de Catalunya el votà un 40% (fou un 50%, gràcies a què PP i ERC optaren pel “No”, i  per raons oposades). Una mica de memòria, dona Espe! De tant en tant surt amb estirabots i es declara favorable a despenalitzar la prostitució o  legalitzar les drogues,  però és capaç d’anar contra el matrimoni homosexual.

Ara s’ha despenjat dient que si en la final de la Copa del Rei Bilbao-Barça del 30-V es xiula el rei i l’himne estatal (ella diu “nacional”)  caldria suspendre el partit. Sí, senyor. Molt ben dit. Ja ho va fer una vegada Primo de Rivera! D’acord! Que se suspengui el partit i que Espanya una vegada més sigui la riota d’Europa. Perquè…, ¿no eren xiulades hispàniques  a La Marsellesa, posem per cas, en un partit  contra França de classificació del mundial 2014?

Senyora Aguirre: no se li ha acudit  demanar-se per què, mentre als EUA, posem per cas, la gent plora sentint l’himne, aquí,  bascos i catalans xiulem l’himne d’Espanya? Pensi una mica, dona, que vostè és experta en think tanks. Alguna raó hi deu haver…. Hi arriba?  Com a futura alcaldessa, creu normal que només de saber que la final seria entre bascos i catalans, des de Madrid  es neguessin ipso facto els estadis del  Bernabeu i el Calderón? Segur que sí… Aleshores, qui separa? (Facin-s’ho mirar, sisplau.) Creu correcte el discurs que sosté  que Espanya és diversa, formada per comunitats d’iguals, mentre les comunitats basca i catalana hagin de sotmetre’s  a un himne? ( I qui diu un himne, diu una llengua,  una cultura, un imperi, una llei d’educació o un IVA cultural?) Seria facilíssim, si creguessin en la diversitat,  que abans del partit Bilbao-Barça sonés l’himne d’Euskadi i el de Catalunya (i, si jo fos el rei, així ho exigiria). Però, sap, senyora Aguirre? A banda que la reialesa no creu  de veres en la diversitat d’Espanya (quan el nou rei va prendre possessió no va ni saludar els Presidents autonòmics presents en les Corts), amb els himnes de Catalunya i Euskadi també hi hauria xiulets,  i forts, sortits dels llavis dels que no fossin bascos ni catalans. Si surt alcaldessa, en podrà fer la prova. Vostè rai que és incombustible!

Mentrestant, si fos directiu del Barça i del Bilbao, pactaria jugar la copa d’Espanya (que no s’hauria de dir del rei  per a res!) a París, a Londres o a Roma. Allí voldrien veure bon futbol i no politiqueries que no deixen de ser…. collonades renyinoses.

Diari de Girona, 11-V-2015

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s