Interessos entre nou famílies genoveses

A la xarxa corren moltes notícies de la gent del PP lligada al carrer Gènova de Madrid: els diuen els “genovesos” i, entre ells , hi ha una teranyina d’interessos, que començà amb el seu corleone fundador, cúspide la piràmide, don Manuel Fraga. Saben qui és el director financer del seu mausoleu, conegut  també com a Ciudad de la Cultura de Santiago de Compostela? Manuel Fernández Balboa, cunyat de Mariano Rajoy. Segueix en la piràmide, l’expresident José M. Aznar, factòtum de la FAES (Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales), que aconseguí per a la seva muller Anna Botella la alcaldia de Madrid (amb el ridícul olímpic aquell del ralaxing cup) i, per al seu germà Manuel Aznar, un lloc de Conseller del Tribunal de Comptes. El tercer de la piràmide, Mariano Rajoy, President del govern,  té un passat de pronòstic, un present de corrupció i un futur  de jutjat de guàrdia (si no acaben d’estar del tot corromputs). Del passat, no recordarem aquí que el seu avi, Enrique Rajoy Leloup, republicà i galleguista, va ser un dels redactors del projecte d’Estatut d’autonomia gallec, per la qual cosa fou represaliat i tot, per vergonya del seu nét. Altrament,  el seu pare, Mariano Rajoy Sobredo, fou President de l’Audiència Provincial de Pontevedra en l’afer  Redondela dels primers 70, quan van desaparèixer  4.036.052 kg d’oli d’oliva, propietat de la CAT (Comisaría de Abastecimientos y Transportes) amb un  valor de més de 167  milions d’ales-hores, amb personatges del franquisme i del propi Nicolás Franco —germà del dictador— implicats. Ni del sumari 43/1972 ni del judici iniciat el 1974 no en va sortir cap clarícia (se l’encarregaren simples caps de turc); pitjor: ha desaparegut de l’Audiència que presidia el Magistrat i progenitor del President de govern. Del present, ja sabem que escrivia sms a Bárcenas i el seu nom sortia en els sobres de sobresous, per no parlar dels nans de corrupció del propi partit que li surten arreu, cas Gurtel inclòs. El futur, dependrà de Magistratura.

D’aquesta piràmide d’interessos pengen a un segon nivell sis noms.  Primer, Esperanza Aguirre, ex Presidenta de la Comunitat de Madrid (2003-2012), comtessa consort de Bornos i gran d’Espanya. Deixeble de Pedro Schwartz de joveneta, recordem només que  el seu fill Álvaro Ramírez de Haro y Aguirre arribà a ser assessor del Secretari d’Estat de Comerç, la seva germana  Cristina Aguirre, Assessora de l’Ajuntament de Madrid,  i el seu cosí Claudio Aguirre Pemán un dels consellers de Caja Madrid (el 2012 seguia a Bankia i havia estat responsable de  Merrill Lynch a Espanya i Portugal; darrerament maneflejava a Vocento i al diari “ABC”).

Segon, Jaime Ignacio González González, home d’Aguirre, que ja l’havia seguit a l’Ajuntament e Madrid i a diversos llocs del govern, fins que la substituí davant la comunitat capitalina. El seu pare, Pablo González Liberal,  treballa en el grup parlamentari del PP al Senat; la germana Isabel Gema és diputada de l’Assemblea de Madrid des de la VI legislatura i quart tinent d’alcalde de Pozuelo de Alarcón. El seu germà Pablo director d’Estructures Comercials  Mercasa, empresa depenent del SEPI (Sociedad Estatal de Participaciones Indus-triales). La seva esposa , Lourdes Cavero Mestre, adjunta a la presidència de la patronal madrilenya, i membre del Consell social  de la Universitat Autònoma de Madrid —sembla que imputada  per un jutge d’Estepona per l’afer d’un xalet de luxe a Marbella—, forma un doble clan on trobaríem a  Carmen Cavero Mestre, la cunyada, al Consell d’administració de Bankia. Ella i tres senyores més (Carmen Cafranga, ex jugadora professional de bridge i amiga íntima d’Ana Botella; Concha Tallada, propera de Botella i ex de Juan Villalonga, ex president de Telefònica, i Maribel Casillas) obriren una empresa  dedicada a comercialitzar obres d’art, joies i antiguitats: Subastas Segre. Una ampliació de capital va permetre que hi entressin les cunyades de González, Carmen i Pilar Cavero Mestre, a més de  Cecilia Domecq Solís, cunyada de l’ex ministre del PP —ara diputat europeu— Miguel Arias Cañete, i de María Luisa Basa, una altra integrant del  nucli dur de Botella.

 El tercer nom de poder genovès és el de Soraya Sáenz de Santamaría Anton, una noia val·lisoletana, arribada a Vicepresidenta, Ministra de la Presidència i portaveu del PP encara que mai no serà considerada una genovesa genuïna sinó una sobrevinguda. Per ser on és i curullar les seves ambicions s’ha hagut de servir d’un selecte grup de gran  sentit corporatiu (el dels advocats de l’Estat; ella va ser núm. 2 en la promoció del 1999, gairebé tan important com la promoció denominada “gloriosa” de 1996), i de la submissió a la veu del seu amo, Rajoy, davant del qual es presentà l’any 2000 en saber que hi havia una vacant en el gabinet d’aleshores vicepresident (l’assessorà en afers espinosos com els de les vaques boges o el Prestige). Després s’especialitzaria a ser ponent en totes les comissions de reformes d’Esta-tuts, català inclòs. (Trillo li va fer redactar el recurs d’inconstitucionalitat del català.) Se la fa responsable de moltes coses: passar-se el Parlament a la torera (29 Reals Decrets Llei per imposar retallades), maneflejar RTVE i EFE, nomenar advocats de l’Estat (23!) per a alts càrrecs de l’administració (fent, en la pràctica, un govern a l’ombra),   utilitzar el BOE contra la seva adversària Cospedal… Casada pel civil amb  José Iván de la Rosa Moreno, i amb un fill nascut el novembre del 2011, el marit ocupà la direcció dels afers jurídics de Telefónica. Com a Vicepresidenta i diputada se li  calcula un sou d’uns 85.674,3 € anuals.

El quart és Luis de Guindos, ministre d’Economia,  home de Rodrigo Rato, que de Director General de Política Econòmica el passà a Secretari General i Secretari d’Estat d’Economia. En perdre el 2004 les eleccions el PP, fitxà pel comitè executiu mundial del banc d’inversió dels EUA Lehman Brothers i presidí la filial per a Espanya i Portugal. Quan la maltempsada de les hipoteques subprime, abandonà el vaixell  i fitxà per divisió financera de Price Waterhouse. El 2005 exercí de professor visitant en la Facultat d’Econòmiques de la Universitat privada de Navarra, que pertany a l’Opus Dei. Fou del consell d’administració d’ENDESA (368.413 € el 2011) i endollà el seu germà Antoni com a regidor de Medi Ambient i Seguretat de l’Ajuntament de Madrid, i la seva neboda Leticia en l’Agregaduria del Ministeri d’Agricultura. L’altra neboda, Beatriu —com ho va fer la filla de Cañete— va haver de dimitir com a directora de Competència de la nova Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC).

El cinquè, José Ignacio Wert, ministre d’Educació i esport, sobradament conegut  perquè no ha sabut escoltar en res la comunitat educativa,  s’nicià en la Izquierda Democrática Cristiana de Ruiz-Giménez i  Álvarez de Miranda, treballà a TVE (censurà “La Clave”) i al CIS i del Partit Demòcrata Popular d’Alzaga passà a braços de Fraga. Al sector privat presidí Demoscòpia i Sofres, i fou conseller delegat de GDM (comercialitzadora del grup Prisa). Eren temps de fer diners, en els quals, el 2003, el trobem adjunt a la presidència del BBVA. Tot seguit presidí Inspire Consultores, que s’ha relacionat amb el cas Gürtel. Separat de la seva primera dona, col·locà la seva segona parella, Edurne Uriarte com a tertuliana de TVE, però ha acabat amb Montserrat Gomendio, Secretària d’Estat d’Educació.

El sisè nom és Maria Dolores de Cospedal, Presidenta de la Junta de Castilla-la Mancha i secretària general del PP, que començà gràcies a la confiança de Javier Arenas i del tàndem madrileny González-Aguirre. Casada en primeres núpcies amb anul·lació eclesiàstica, després d’una inseminació artificial,  fou mare de Ricado  als 41 anys (2006) i el 2009 es casà amb el financer Ignacio López del Hierro, soci de Pujol Ferrusola en Ibadesa Cat.  El 2011 fou convidada a la reunió anual del Club de Bildeberg. El 2013 se li obrí investigació judicial per suposat finaçament il·legal en les eleccions Castilla-la Mancha: 200.000 € provinents d’una sucursal de Sacyr, a canvi d’un contracte de retirada d’escombraries durant deu anys a Toledo.

Aquests ens governen.

Diari de Girona, 30-III-2015

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s