L’envitricoll de la primaver àrab: els altres països (II)

Vam analitzar la situació de Síria —amb el problema de l’Estat Islàmic(EI) afegit— i Egipte (amb la laïcització del nou raïs al-Sissi contra els Germans Musulamans). Potser sigui interessant continuar amb els països on es va donar la denominada “primavera àrab”.
Tunísia, s’ha anat estabilitzant. El 14 de gener del 2011 el president Ben Alí abandonava el país. El primer ministre Mohammed Ghannouchi assumí el poder fins que el Consell Constitucional va designar per a aquest lloc a Fouad Mebazaa, president del Parlament. L’assassinat de dos dirigents de partits antiislamistes8 (Xokkriu Belaïd i Mohamed Brahmi) obligà a canviar diversos cops de president. L’organització dels Germans Musulmans va ser il•legalitzada i molts dels seus membres empresonats. El 23 d’octubre del 2011 es van celebrar eleccions per a l’Assemblea Constituent que havia de redactar una nova Carta Magna per al país. El 10 de desembre, s’aprovà una Constitució provisional i el 12 es va votar un nou President de la República. El triat va ser Moncef Marzouki. Ennahda, el partit islamista en el poder amb el suport de Qatar, davant la caiguda dels Germans Musulmans a Egip¬te, s’avançà a deixar el a un gabinet de tecnòcrates. De torna, un problema afegit: l’assentament de terroristes islamistes al sud, després de fugir de Mali. (El passat 21 de desembre, segona volta de les eleccions,un grup armat gihadista atacà un col•legi electoral al sud, a la regió de Kairoua Poc abans, gihadistes de l’Estat Islàmic reivindicaren els assassinats el 2013 dels opositors esmentats.) No fou pas l’únic problema. Els tunisians es queixaven darrerament del rol de les potències occidentals. França, per exemple, a causa d’una economia influenciada per Qatar, durant la passada tardor tractava amb hostilitat les candidatures laïcistes i demòcrates. Sortosament el passat desembre guanyà el partit laic Nidaa Tounes (‘Crida als tunisians’) de Beji Caid Essebsi (39% de vots contra el 33% de Marzouki en la primera volta) i estava en condicions de bandejar els fonamentalistes del poder i fer coalició amb d’altres forces progressistes laiques. Essebsi (88 anys) no és especialment estimat: havia col•laborat amb Alí i havia estat ministre amb el venerat Habib Bourguiva,que a finals dels 50 va fer entrar al país en el camí de la modernització. Per què l’han votat? Perquè, es desempallegui d’integrismes, i torni a portar al país per vies de justícia i igualtat (sobretot de la dona).
Quant a Líbia, després de la guerra civil i la caiguda de Gaddaffi (2011) la situació segueix sent caòtica… No hi autoritat per imposar-se als islamistes expulsats de Mali per França, que s’han instal•lat al país. El caos porta a tancar pous de petroli. El passat 17-X el general Khalifa Hifter, proper als EUA, que el maig havia llençat l’Operació Dignitat, es disposava a alliberar Bengasi d’islamistes. Al mateix octubre passat, inesperadament el Tribunal Suprem donà suport als dirigents del l’antic Congrés de Trípoli, contra els representants del parlament elegit el passat 25 de juny (10% de participació!), reconegut internacionalment i traslladat a Toubruk per millor seguretat. Des del passat novembre gihadistes de l’EI ocupen i terroritzen libis de la ciutat de Derna, al llevant.
“Libia no és cap estat fracassat i esdevindrà un Estat modèlic”, assegura Azeldín Awami, vicepresident del Congrés Nacional General, la institució predecessora del nou Parlament. Però, ara com ara les milícies campen al seu aire amb violència i desordre arreu.
Pel que fa al Marroc, el rei Mohammed VI, en veure com queia un dictador rere l’altre durant el 2011, es va afanyar a viatjar a Europa. Com mantenir-se en el poder? Li van recomanar avançar-se a les deman¬des i reformar lleugerament la Constitució. A partir d’aleshores el rei està obligat a escollir el primer ministre entre els membres de la força més votada (ara és Abdelilah Benkirane del partit de Justícia i Desenvolupament), i ha deixat de ser una figura «sagrada» per a ser només «inviola¬ble», com el rei d’Espanya. La monarquia, originària del sud, ha decidit acontentar també el nord reconeixent la llengua amazic i inver-tint-hi, especialment a Tànger, amb un megaprojecte de port de merca¬deries. Malgrat els canvis, el moviment il•legal Justícia i Espiritualitat no accepta entrar en política considerant les reformes com a maquillatges formals. La llibertat reli¬giosa segueix amb deficiències greus.
Algèria no ha viscut grans revoltes.El record dels milers de morts de la dècada de 1990 és encara massa viu. L’islam radical segueix molt present en el país (es considera que el 80% de les mesquites de la capital són properes al sala¬fisme). El president Bouteflika (des de 1997 i, ara, amb un ictus) sembla decidit a passar a la posteritat per la cons¬trucció d’una gegantina mesquita a Alger per a 120.000 fidels i amb un pressupost de mil milions d’euros. Es cert que prepara com a delfí successor Abdelaziz Belkhadem?
Turquia ha perdut l’obsessió per entrar a la Unió Europea (inicià negociacions el 2005) i ha desplaçat l’atenció cap als països musulmans que van pertànyer a l’antic Imperi Otomà per estendre cap a ells la seva influència (inclosos els d’Àsia). Exemple, l’oleoducte des de Bakú, Azerbaidjan cap al port de Ceyhan (Turquia), en una estratègia per convertir-se en un conducte d’energia per a Occident. El creixement econòmic i el seu islamisme moderat li han permès pre¬sentar-se com a model. Tanmateix, els disturbis contra la família del primer ministre Erdogan del maig del 2013 a Istanbul per la urbanització d’un parc prop de la plaça Taksim van fer aflorar la indignació d’una part de la població. Té pendents assumptes molt greus, com ara el reconei¬xement de la minoria kurda, les delicades relacions amb Armènia o les restric¬cions a la llibertat religiosa.
Quant a l’Iran, el nou president Hassan Rouhani, islamista moderat, ha après un llenguatge més diplomàtic. Potser el règim dels aia¬tol•làs no canviarà a curt termini, però el clericalisme exacerbat està creant, com a reacció, el nombre més gran d’ateisme juvenil de tot el món islàmic. Tampoc el xiïsme originari, es gaire reconegut pel règim iranià actual. Això pot fer camí vers la democràcia? Els xiïtes dels països veïns es veurien necessàriament interpel•lats… El subministrament de petroli a la UE és en conflicte?
Quant als Països del Golf, a excepció del Iemen, han sortit indemnes de les revoltes. Fins avui, la prosperitat dels petrodòlars ha apaivagat les multituds. La baula més dèbil de la cadena probablement sigui Bahrain. Detéel poder una monarquia sunnita que no representa més d’un 20% de la població (amb un 50% d’estrangers). La majoria xiïta és reprimida com ho era a l’Iraq de Saddam Hussein. El cristianisme, tanmateix, gaudeix d’una tolerància insospitada en altres països de la zona.
Aràbia Saudita viu la seva particular política anti¬iraniana i anti-Baixar al-Àssad de Síria en clau del seu problema intern amb la mino¬ria xiïta (10% de la població). El mig milió de cristians que treballen al país (molts d’ells filipins) no tenencap mena de llibertat religiosoa. Les relacions laborals a tot el Golf són en¬cara una qüestió pendent. En molts països, es confisca el passaport de la persona con¬tractada fins a la fi de la relació laboral.
Com a conclusió de la nostra anàlisi podríem inferir que les monarquies (amb la seva constitució religiosa) han resistit millor la pri¬mavera àrab que les dictadures presiden¬cialistes. Tanmateix, la causa econòmica, juntament amb la manca de llibertats, detonants prin¬cipals de la primavera àrab no s’han aturat El tabú de la por a la denúncia del poder està definitivament trencat.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s