La fera ferotge

Diari de Girona 27-12-2014
(Rebles de rima imperfecta per a un conte postnadalenc; amb totes les disculpes a l’esperit d’Ovidi Montllor)

Es fa saber a tothom per ordre del Govern que una fera ferotge destarota la gent. L’emperador de Roma -jo en sóc el pregoner- vol fer saber des d’ara que el cas és un destret. La nostra pax romana, que hem imposat arreu, no admet qui la critiqui en cap poble jueu: ni al nord, a Galilea, ni a Jerusalem (tampoc a Catalàunia ben sotmesa també). I per això s’avisa: “Jueus tots, escolteu. No es permeten injúries ni crits de mala fe contra l’August de Roma ni contra el seu Govern. Que ho sàpiguen els pobles i els catalans també”. És sabut que la fera, ferotge com ella és, voldria una altra cosa, però això no convé. Se’ns ha escapat d’un text que van parir Las Cortes -Senat o Parlament- de la vostra metròpoli súbdits tots amatents. (I Roma és com Madrid, un xic més cap a l’Est. Broden pendons l’SPQR i el Senat no val res!) Votada en referèndum i amb trenta-i-tants anys fets ens ha permès de viure en pau i satisfets. (Almenys a alguns dels nostres cal admetre-ho baixet!) I ara la fera immunda diu que ha arribat el temps, per massa injusta i vella, de canviar-la d’arrel! Com si mai fos possible tocar la Llei de lleis que les lleis empresonen qui va contra el Govern, i és el cas que les guarda i n’és l’escarceller. Per això, visca el Cèsar de l’Est fins a l’Oest!, serveixen fiscalies, que poden posar plets i, a dalt del tot, Tecès, a qui poder recórrer, si el Govern no ho fa bé. De Roma ningú es burla car si locuta est causa finita toca, segons que admet la gent.
Mes, ai!, aquesta fera no fa cas de ben res. Per això és perillosa, la fera que diem. Intangible i ubiqua vesteix groc i vermell i crida “Independència!” per places i carrers. Demana democràcia, sense tan sols saber que la dita senyora no es guanya pels carrers i només la metròpoli (ço és, Roma o Madrid a veure si s’entén això d’una vegada!) pot dir què és i no és. Ho resa el Dret dels pobles i és acceptat arreu: qui contradiu les lleis acaba malament. Vist, doncs, que aquesta fera no ha pogut trencar lleis, ja que no admet la dita de Dura lex, sed lex, ara vol trencar amarres campant-se-les a pèl. Roma no ho pot permetre perquè, ai!, hi surt perdent, ja que d’aquesta fera en treu molts de bitllets. Per això li negà amb tots els uts i ets un acord que volia, un “pacte fiscal”, ecs! I si es negà aquell pacte, com vol ara mercè de la sobirania per poder ser el que és i autodeterminar-se, autodetermiquè? Això no té, a Roma, ni cap ni centener!
Vol anar per les seves, la fera que diem; aplega majories al seu Parlamentet -joguineta de fira- i promulga altres lleis dient-se francs i estalvis com si això fos permès (que la sobirania sols romana pot ser i per això s’imposa de la Gàl·lia al Tirrè i els trets de diferència són faules de carrer!). Tothom qui tingui cotxe que foti el camp corrents, i se’n vagi a la platja, a la torre o a l’hotel, car el crit s’encomana per l’aire i per l’alè. Salveu primer les dones, i sobretot els nens, de l’escola maligna, del virus tevè tres i de tots els diaris fets amb catalanesc. Si esteu sense vehicle, compreu força aliments i no sortiu de casa fins que torni el “bon temps”, car la fera ferotge va escampant arguments que no podem permetre, maleïts els gats fers! Diu que els posem dogals, que els pispem els diners i els anem escanyant, sense deixar-los ser. Que no acceptem sa llengua ni l’escola ni res. I això és una injúria que resulta tan greu que alguna cosa o altra, súbdits, haurem de fer. Potser el manicomi fóra cosa d’encert, car si enviem l’exèrcit serem mofa a pleret i rojos i maçons ja no expliquen l’afer, que és una excusa antiga feta amb molt mala llet.
El Govern s’encarrega, fent ús dels seus poders, de la fera ferotge: li trencarà les dents. I el qui s’hi acosti gaire que no es queixi després, si a causa de la fera en rep algun turment. I qui no faci cas, d’aquest romà Govern, serà considerat bàrbar i mala gent. No feu cas de la tele, no feu cas de ben res, perquè s’hi conten faules impossibles de fer. Vies de mans llaçades, persones a milers fent una gran V infausta de Barcino als carrers: Tot això són falòrnies, mentides a pleret i també és gallofa allò del Natzarè.
La faula fóra aquesta: que un noi de Natzaret, emblema de la fera que espantava la gent, sense casa ni cotxe ni tan sols un carret va tenir força nassos plantant cara al Govern. Pilat era el prefecte, i Rhajoi l’intendent. Lligat en el pretori, fan córrer que els digué que la fera era Roma de tot aquell merder i el poble era la víctima de tot el mal Govern, empestat de corruptes i gent de mala fe. “Identifiqui’s, apa!”, li varen manar fer. “A mi em diuen Jesús, i vaig néixer a Betlem. Dono esperança als homes i als pobles faig lliberts!” “Damunt teu caurà un “puro”, si fas aquest sender”, el van amenaçar amb la Llei de les Lleis. “Jo no temo amenaces. Sóc veu dels sense veu. Jo per això vaig néixer, enmig dels galileus. No em fa por ni el manaia, d’aquí a Jerusalem, ni advocats de l’Estat, ni escribes de lleis, ni cap Gran Sacerdot ni Rhajoi ni el Govern, perquè la pax romana de Pilat, l’indecent, empobreix els més pobres i obra és dels violents. Jo vull la pau al món! La vera pau de Déu, no pau de lleis o d’armes, que aquesta no val res. En canvi la pau vera l’escampen tots els vents. Vull llibertat als pobles, catalans o jueus. No som cap feristela ni som cap gat mesquer ni cap fera ferotge el poble ras i net. La gent del poble humil pateix abatiment en una gàbia estreta, que ni moure’ns permet. Volem l’espai que és nostre, l’àmbit de tots els àmbits per créixer amb tot el dret. Ja prou, de trepitjar-nos, que no tenim ni dents per rosegar els pocs ossos del menjar que ens furteu!”.
Ho diuen les notícies, mes res de res no és cert. Ningú va dir a aquell home, Jesús el Natzarè, que l’havia espifiada dient el que digué. No és cert que l’agafessin guàrdies amb armament ni tampoc que el lliguessin, infligint-li flagells a cops de xurriaques, coronant-lo d’espines i dant-li altres turments. No és cert de cap manera que li fessin cap plet. No és cert que el condemnessin a morir en una creu. Simplement el tornaren dins la Llei de les lleis i s’inventà una història bonica d’allò més. Nascut en un portal, anunciat d’un estel, uns reis l’adorarien ben a prop de Betlem. Es van fabricar imatges de l’Infantó nuet, s’enaltí en pessebres per fer-li petonets i fins els venedors, per enaltir el comerç i no minvar les vendes, enllaminint la gent amb música i colors, van dur llums als carrers en honor seu, que consti. I això és clar i cert.
Per això, ja des d’ara, súbdits ben amatents, es fa saber a tothom per ordre del Govern que la fera ferotge ja no fa por a la gent. L’emperador de Roma – i en sóc el pregoner- vol fer saber a tothom que s’ha resolt l’afer amb això del pessebre i ben nu el Jesuset. La nostra pax romana, s’imposa a tot arreu sense braó ni força, catalans i jueus. Fins i tot a Betlem l’adoren pastorets (i corre la falòrnia que hi van reis d’Orient!)
Acabo ja el pregó que és en nom del Govern. Que no us estranyin noves una mica punyents, car uns visionaris, com n’hi ha a tot arreu, diuen haver-lo vist, ressuscitat i dret en el concert d’Europa, aquest poble rebel… Que ningú se les cregui, noves d’aquest carés. Si ha abandonat l’Imperi, si ha fugit del govern que l’ha emparat fins ara, serà pitjor per ell i millor per nosaltres, súbdits tots amatents. Vist que ja no amenaça, no caldrà patir més, la seva ferotgia s’ha fet independent!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s